Dues veus singulars es barregen en una polifonia hipnòtica portada pel ritme dels tamborins de cordes, peus i mans. En un explosiu enfrontament, les dues músiques comparteixen i desenvolupen les seves personalitats vocals complementàries, entreteixides al llarg de deu anys de col·laboració artística.

Cocanha conrea el minimalisme a través de la sinceritat del so acústic secundat per percussió que involucra els seus cossos en la dansa. L'occità és el seu camp de joc per a explorar textures i sons únics i inspiradors.

Cocanha es basa en el repertori tradicional occità, posa en moviment arxius oblidats i els torna a col·locar en la història oral actual. Unes lletres es reescriuen, unes altres s'inventen, totes emanen d'un imaginari col·lectiu decidit a obrir els cels. Els personatges de les cançons reclamen el seu poder eròtic i l'afirmen.